divendres, 24 de setembre del 2010

GOD BLESS KATOWICE (...and polish girls!)

Això ja s'acaba. Els comiats no son el nostre fort, però en aquests casos s'ha d'apelar al tòpic mediterrani d'aprofitar el temps i gaudir del moment. Avui ha estat un gran dia i encara queda la millor part del viatge. Primer s'ha de dir que tenir una classe a les 8 del mati no ha estat la millor idea que podrien tenir els organitzadors, però ens ha servit per extreure comparacions entre dos sistemes educatius semblants (i en el que surt guanyant el de Polònia). Així doncs, les escoles publiques de Polònia compten amb un horari mes suau que el nostre fent tres quarts d'hora de classe en comptes d'una de sencera. A mes la metodologia de la classe (Angles en el nostre cas) dona unes quantes voltes a la nostra -tot i que també s'ha de dir que els alumnes es porten bastant millor. 1-0 a favor de Katowice.

Després de la classe ens hem trobat a la cafeteria i tot seguit hem improvisat una activitat nova que no estava planejada: anar al museu d'historia de la ciutat. Al principi ens sonava tot bastant a xinès (o polonès, com volgueu dir-li) però després, la part de la primera guerra mundial i el període d'entre guerres, acabant amb la 2a Guerra Mundial ha estat tot mes ràpid i lleuger.

A continuació hem anat a un parc de la mida de parcs com el High Park de Londres o el Central Park de Nova York. Katowice ens sorprenia tot fent mostra dels seus paratges i deixant-nos a tots bocabadats amb el seu verd resplendoros. I aprofitant aixo ens agradaria fer una reflexió sobre la nostre estada, perquè realment vull que es repeteixi i es promogui mes. Quan ens van cridar als interessants per l'intercanvi a les acaballes del curs passat ningú sabia l'existencia de Katowice. Ara mateix, aquestes persones els agradaria estar una setmana mes amb les meravelloses famílies que els han tocat i amb el tracte que han rebut. I dic això en boca de tots sense preguntar-li a ningú perquè ho crec innecessari. La capital de Silèsia ens ha deixat un bon sabor de boca a tots gracies a el tracte que hem rebut, a les persones que formen aquesta magnifica ciutat i aquesta cultura i a la capacitat d'autoanalisi que ens ha fet la ciutat. No per ser menys coneguda, una ciutat es pitjor que una altre. Sense entrar en comparacions, ja que son odioses, Katowice ens ha marcat un gol per l'esquadra. 2-0.
Finalment, cal afegir que les vistes eren impressionants, les poloneses tenien el seu encant i un bon potencial! Final del partit; Katowice ens acaba guanyant 3-0"

Albert Compte i Guillem Mach

AUSCHWITZ, UNA DURA EXPERIÈNCIA

Els dies passen, el cansament augmenta i per acabar-ho d'adobar, avui ens hem llevat més d'hora, però malgrat la son ha estat per una bona causa.
Avui hem tingut l'oportunitat de visitar el camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau. Tots sabíem que no és una sortida precisament divertida però el seu gran valor històric la fa indispensable. Amb frases tant cínicament cruels com Arbeit macht Frei (el treball us farà lliures) entràvem al camp.
El camp d'Auschwitz es caracteritza pels seus barracons que hem pogut veure per dins amb detall. Es mostren més de vuitanta mil parells de sabates, 1540 kilograms de cabells que feien servir per fer peces de roba i milers d'altres objectes personals. No només exterminaven els presoners, a més utilitzaven els seus béns en benefici propi.

La visita continuava amb les cambres de gas, els crematoris, més barracons, les presons, els lavabos (si se'ls pot considerar així...), el mur del terror... i moltes fotografies de presoners.
Després de visitar el camp de Birkenau, aterrats per la seva enorme extensió, hem vist un breu documental de la vida al camp amb imatges preses pels soviètics en el moment de l'alliberament del camp. Tots érem conscients de les dures condicions a les que s'enfrontaven dia rere dia però veure-ho in situ fa que t'adonis de l'horror d'aquest fet històric.
The one who does not remember history is bound to live through it again.

Ariadna i Laura